El 'Día del Libro' une Escoles Cor Blanquinegre con Vicent Andrés Estellés

Con motivo del 'Día de Libro', que se celebra cada 23 de abril, 14 alumnos de Escoles Cor Blanquinegre, actividad deportivo-educativa de la Fundació VCF, han recitado el poema 'Assumiràs la veu d'un poble', de Vicent Andrés Estellés, insigne poeta valenciano (1924, Burjassot - 1993, Valencia) de incalculable transcendencia literaria, intelectual, social y cívica.

Los estudiantes, del CEIP Fernando de los Ríos de Burjassot, han participado en la lectura junto a la estatua homenaje del escritor ubicada en la plaza Emilio Castelar de Burjassot, donde también ha querido estar Carmina Andrés Lorente, hija de Vicent Andrés Estellés, quien ha agradecido este gesto de unión entre la cultura, representada por su padre, y el deporte, representado por Escoles Cor Blanquinegre, iniciativa del Valencia CF, a través de la Fundació VCF, con la Diputació de València desde el curso 2015-16.

Assumiràs la veu d'un poble (Llibre de meravelles)

Poema recitado por Alan, Alex, Alexa, Ana, Ángel, Cristian, Fabio, Isaac, Jerónimo, Luis, Mariano, Moisés, Salomé y Teo.

Assumiràs la veu d'un poble / i serà la veu del teu poble, / i seràs, per a sempre, poble, / i patiràs, i esperaràs, / i aniràs sempre entre la pols, / et seguirà una polseguera. / I tindràs fam i tindràs set, / no podràs escriure els poemes / i callaràs tota la nit / mentre dormen les teues gents, / i tu sols estaràs despert, / i tu estaràs despert per tots. /

No t'han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble. / Tu seràs la paraula viva, / la paraula viva i amarga. / Ja no existiran les paraules, / sinó l'home assumint la pena / del seu poble, i és un silenci. /

Deixaràs de comptar les síl∙labes, / de fer‐te el nus de la corbata: / seràs un poble, caminant / entre una amarga polseguera, / vida amunt i nacions amunt, / una enaltida condició. /

No tot serà, però, silenci. / Car diràs la paraula justa, / la diràs en el moment just. /

No diràs la teua paraula / amb voluntat d'antologia, / car la diràs honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posteritat, / com no siga la del teu poble. /

Potser et maten o potser / se'n riguen, potser et delaten; / tot això són banalitats. /

Allò que val és la consciència / de no ser res si no s'és poble. / I tu, greument, has escollit. / Després del teu silenci estricte, / camines decididament.